Programari per a administracions públiques, cossos de seguretat i serveis d'emergència
Cas d'èxit · 21 de juliol de 2026 · 7 min de lectura

Com vam digitalitzar la zona blava, la zona verda i les llistes de residents en sis setmanes

Un municipi costaner de 25.000 habitants va passar del disc de paper i els excels de residents a una plataforma única en mes i mig. Aquestes són les decisions tècniques, els obstacles reals i els resultats després de sis mesos en producció.

Aquest article descriu un desplegament real, anonimitzat per respectar l'acord de confidencialitat amb el client. Les xifres i els terminis són els reals del projecte.

El punt de partida

L'Ajuntament comptava amb una zona blava rotatòria implantada el 2014 que es gestionava amb discos de paper i màquines expenedores de tiquets. La zona verda de residents es gestionava en un full de càlcul que el departament de Mobilitat actualitzava a mà quan un veí renovava la seva autorització anual. Totes dues llistes vivien sense connexió entre si, i l'única manera de comprovar si una matrícula tenia dret a aparcar era que un agent la consultés manualment.

El problema no era operatiu: era de control. Els agents dedicaven més temps a verificar autoritzacions que a sancionar, els residents es queixaven que no podien aparcar als seus propis carrers, i la conciliació comptable de la recaptació es feia a final de mes amb un marge d'error elevat.

L'equip tècnic de l'Ajuntament ens va plantejar el repte d'unificar-ho tot en sis setmanes per arribar a punt a la temporada alta d'estiu.

Les decisions de les dues primeres setmanes

La primera feina no va ser tècnica, va ser de catàleg. Abans de configurar Aparca360 calia decidir com es categoritzaven les autoritzacions existents:

  • Residents empadronats amb vehicle a nom seu: zona verda, gratuïta, renovació anual automàtica.
  • Residents amb vehicle d'empresa: zona verda amb justificació documental, vigència d'un any.
  • Comerciants del nucli antic: llista blanca específica amb horari de càrrega i descàrrega.
  • Vehicles de serveis municipals i d'emergències: llista blanca permanent sense restricció horària.
  • Vehicles elèctrics sense distintiu ZBE: llista blanca amb bonificació del 50% a la zona blava.

Cada categoria es va modelar com una llista blanca independent dins d'Aparca360, amb les seves pròpies regles de validesa, geolocalització aplicable i tarifes. La integració amb el padró municipal va permetre que la llista de residents s'actualitzés automàticament quan algú s'empadronava o es donava de baixa.

Nota tècnica. Modelar les autoritzacions com a llistes blanques independents (en lloc d'un únic registre amb camps opcionals) té un avantatge crític: cada llista té el seu propi cicle de vida, les seves pròpies regles i el seu propi responsable funcional. Si demà l'Ajuntament vol bonificar les famílies nombroses, es crea una llista nova sense tocar les existents.

La instal·lació física: tres càmeres ANPR estratègiques

L'Ajuntament ja tenia dues càmeres de control del trànsit que es van aprofitar. Es van afegir tres càmeres ANPR addicionals als punts crítics: l'entrada al nucli antic, l'avinguda costanera amb més pressió turística i l'aparcament del centre de salut. Aquestes càmeres llegeixen matrícules i consulten en temps real el sistema central d'Aparca360.

El flux és senzill: quan una matrícula entra en un carrer regulat, la càmera la captura, envia la consulta a l'API i rep resposta en menys de 800 ms amb tres dades: si té autorització, de quin tipus i fins quan és vàlida. Si no en té, queda registrada amb marca de temps i ubicació perquè l'agent pugui formular denúncia, si escau.

L'app ciutadana

El desplegament va incloure l'app mòbil d'Aparca360 amb dos fluxos principals:

  • Pagament de la zona blava per minuts reals (no per hores senceres), amb renovació automàtica i notificació quan falten 10 minuts perquè acabi la sessió.
  • Vinculació de matrícula com a resident, amb verificació automàtica contra el padró. Un cop vinculada, la matrícula entra a la llista verda sense necessitat de tramitació presencial.

El flux d'alta de resident va ser el que més vam iterar. La primera versió exigia pujar el DNI, la fitxa tècnica del vehicle i el certificat d'empadronament. Suposava massa fricció per a un servei públic gratuït. La versió final només requereix el DNI amb foto i autoritza una consulta automatitzada al padró municipal mitjançant API. La verificació és pràcticament instantània per als empadronats.

Resultats als sis mesos

Les dades que segueixen corresponen al semestre complet després de l'entrada en producció:

IndicadorAbansDesprés
Temps mitjà de control de zona4 h/dia40 min/dia
Queixes veïnals sobre aparcament~30/mes~6/mes
Recaptació de la zona blava (ajustada estacionalment)referència+18%
Renovacions de resident tramitades en línia0%94%
Temps de tramitació de l'alta de resident3-5 dies< 5 minuts

La dada que més va cridar l'atenció del client no va ser la de la recaptació, sinó la de les queixes veïnals. La queixa més freqüent —"no puc aparcar al meu propi carrer"— va desaparèixer no pel programari, sinó per l'efecte dissuasiu de les càmeres ANPR. Quan tothom sap que el control és automàtic i constant, els conductors ocasionals deixen d'ocupar places reservades a residents.

Què canviaríem si ho tornéssim a fer

Tres aprenentatges que ja hem aplicat a desplegaments posteriors:

1. L'auditoria inicial és el més important

Les dues primeres setmanes es van dedicar a mapar com gestionava l'Ajuntament les autoritzacions a la realitat, no com deien que les gestionaven en el seu procediment documentat. Aquesta diferència és crítica: el procediment és la teoria; el que el programari ha de digitalitzar és la pràctica.

2. Comunicació municipal en paral·lel al desplegament

L'Ajuntament es va encarregar de la comunicació a la ciutadania: cartells als carrers regulats, nota de premsa, sessió informativa oberta. Això no sembla tècnic però és decisiu: l'app funciona si la gent la coneix i la fa servir. Vam començar les setmanes 3 i 4 quan el cartell ja era al carrer.

3. El primer mes és de seguiment intensiu

Durant el primer mes vam assignar un tècnic de Labrax per acompanyar el client en remot: revisió setmanal d'incidències, ajustos de configuració de les càmeres i seguiment de l'adopció ciutadana. Es van detectar tres errors reals (tots resolts en menys de 48 hores) i es van ajustar quatre paràmetres operatius que només afloren quan hi ha dades reals.

És exportable a altres municipis?

Sí, amb dos matisos. El model de llistes blanques i la integració amb el padró és directament reutilitzable. El que canvia entre municipis és:

  • El catàleg d'autoritzacions (cada ajuntament té les seves particularitats).
  • La infraestructura física (càmeres, màquines, connectivitat).
  • La cultura ciutadana respecte al pagament digital, que afecta el ritme d'adopció.

Des d'aleshores hem replicat aquest patró en tres municipis més, tots amb resultats similars en els KPI de control i de satisfacció ciutadana. El termini mitjà de desplegament s'ha reduït a cinc setmanes perquè ja tenim plantilles de configuració i experiència en el mapatge d'autoritzacions.

Si el teu ajuntament s'enfronta al mateix repte —la convivència entre zona blava, zona verda i autoritzacions específiques—, el model està provat i la implantació és ràpida.

La teva organització necessita alguna cosa així?

Explica'ns el teu cas i t'ajudarem a avaluar si Labrax és la solució que busques.

Contacta'ns

Certificacions vigents · auditades per entitats acreditades

ENS Categoria Alta, RD 311/2022
ISO 9001, gestió de la qualitat ISO 14001, gestió ambiental ISO/IEC 27001, seguretat de la informació ISO/IEC 20000-1, gestió de serveis TI ISO 22301, gestió de la continuïtat del negoci
ISO/IEC 42001, gestió de la intel·ligència artificial ENI, Esquema Nacional d'Interoperabilitat UNE 178104, gestió de la ciutat intel·ligent UNE-EN 301549, accessibilitat TIC ISO/IEC 27701, privadesa de la informació